Arthur C. Clarke alguna vegada va dir que qualsevol tecnologia prou avançada és indistingible de la màgia. No estava equivocat. Els usuaris de la tecnologia som, literalment, embruixadors: productors d'artificis que absorbim la matèria i l'energia del nostre entorn per a desplegar un poder sobre aquest. Una espasa ens atorga l'habilitat de tallar la carn de l'enemic, un llibre estén la nostra ment i ens connecta amb la memòria i els coneixements resguardats per uns altres, una poció és un pharmakon capaç de revivificar o enverinar a qui l'acaba bevent. Però aquest poder no és sempre gratuït. Com succeeix usualment, pot arribar a consumir i destruir el seu entorn a la manera d'una flama que fon la cera en una espelma. Tots aquests minerals composts per terres rares i altres elements químics amb els quals construïm els nostres dispositius digitals soscaven la Terra a passos cada vegada més accelerats. Aquestes matèries primeres són buscades ferventment per la indústria tecnològica precisament perquè posseeixen propietats electromagnètiques privilegiades, les quals bé podrien ser considerades màgiques. Però no acaba aquí. A la mineria que corca la Terra se li afegeix la constant i sistemàtica explotació cognitiva a la qual els mags més poderosos ens tenen sotmesos dins del món digital paral·lel que han aconseguit muntar sobre els nostres dispositius sota la promesa de la comunicació instantània i la transcendència. Els nostres desktops de hardware o software es converteixen en l'etern recordatori d'una mort lenta: cada vegada que ens asseiem enfront del nostre ordinador estem sent consumits per un grup de nigromants que s'alimenten del nostre temps, energia, treball, atenció i creativitat fins a deixar-nos buits amb cada clic que donem a efecte de satisfer alguna pulsió vanitosa prèviament dissenyada per a enganxar-nos, tot això fins al grau de mutar els nostres cossos i ments i convertir-nos en criatures posthumanes amb les seves pròpies races, classes, habilitats i eines.  A Necromancer, la primera exhibició individual de l'artista mexicà a House of Chappaz, Andrew Roberts aprofundeix en els paral·lelismes que despleguen la màgia i la tecnologia. Cada criatura bruixa de la màgia i la tecnologia s'alimenta de diferents modalitats del raja: hi ha raja lligat a la Terra i la seva naturalesa, a la intel·ligència i el càlcul, a la violència i la guerra, a la bondat i l'ordre, a la mort i la descomposició… cada tipus representat en aquests dibuixos per una aura de color diferent. Per part seva, els orcos, goblins, centaures, zombis i altres criatures suggereixen la mutabilitat a la qual tendeix l'humà com a resultat d'una co-adaptabilitat amb un cert caràcter del raja, hibridació que s'expressa en la forma que adopten les seves extremitats d'acord amb l'ergonomia de les habilitats i eines que utilitzen. Finalment, Andrew Roberts presenta també una sèrie de vídeos que emulen l'estil de les vanitas on les desktops de hardware o software operen al seu torn com a laboratoris d'experimentació alquímica, però també com l'etern recordatori d'una mort lenta que resulta d'aquesta relació de consum de recursos cognitius i materials amb la tecnologia. Comissariat per Cristina Sandoval Text per Victor G. García Castañeda