AFTER FUTUROLOGY “Més d'un espera una mica encara del futur” Ossip. K FLECHTHEIM, Ist die Zukunft noch zu retten?, 1987 “Was it the dear old future that created the problems we face?” Neil TENNANT, This used to be the Future, 2008 2022 és el nom del projecte que Christto & Andrew (Christto Sanz, Sant Joan, Puerto Rico, 1985 i Andrew Weir, Johannesburg, South Africa, 1987) presentaran el 10 de juny de 2022 en House of Chappaz. Probablement quan llegeixes això aquest futur serà també passat. Habitar la bretxa entre el passat i el futur implica construir la nostra existència en un present històric projectat a partir d'esdeveniments ocorreguts. Aquest discórrer configura també aparells estètics i imaginaris que no deixen de ser reflexos del moment en què van ser concebuts. A partir d'aquests, la parella d'artistes reinterpreta aquests imaginaris en noves imatges, una aproximació nostàlgica a altres futurs centrada en les dècades dels seixanta i vuitanta del passat segle. Flechtheim, que havia encunyat el terme futurologia en dos anys abans, publica en 1945 Teaching the Future, en revisar el seu propi treball dues dècades després ja assenyala que els avanços tècnics permeten establir un alt “grau de credibilitat i probabilitat dels pronòstics”. En 1960 el futur deixa de ser una cosa hipotètica per a afermar-se com a període històric computable, encara que la mirada anticipadora, que anteriorment s'havia dirigit segles i mil·lennis, s'escurça per a concentrar-se en els decennis pròxims. Els seixanta marquen així una transformació en la visió del futur, escurçant la seva durabilitat al mateix temps que configurant la seva versemblança. Els vuitanta plantegen un nou canvi, la crisi dels euromisiles uniformitzen un futur apocalíptic basat en l'autoexterminació. Així que no és estrany que, des de l'avui, aquestes dècades i els seus imaginaris estètics configurin els punts d'inflexió en la percepció del futur en els quals els artistes han volgut posar l'accent. “Però més encara, quan una fotografia ha estat presa el fotògraf, d'una banda, i sobretot l'objecte aprehès, per un altre, “sabien”, que treballaven per al futur. Ells no ignoraven que es dirigien a un desconegut del futur, al qual li demanen una cosa simple però imperiosa, que pertany a l'ordre del deure i pel mateix de la llei: nomenar-los.” Jean-Louis Déotte, Què és un aparell estètic? Benjarmin, Lyotard, Ranciére, 2007 No és casual que per a projectar aquest passat del futur, Christto & Andrew recorrin a la fotografia. Des del seu naixement com tecnologia per a atrapar el present, la imatge fotogràfica ha anat configurant els nostres futurs. Si, com apunta Jameson (2007) les nostres Arqueologies del futur estan construïdes com una Quimera, ancorada en els nostres sistemes de producció, els imaginaris tecnològics són també aspectes d'aquest constructe que projectem. Tant la forma com el fons que configura el projecte 2022 s'alimenta d'aquestes ruïnes del futur que evidencien les nostres experiències i desitjos. Com en els seixanta, la nostra projecció s'ha escurçat, com en els vuitanta, les previsions són cada vegada més catastròfiques. Pot ser que, igual que va començar amb l'era moderna, la idea de futur hagi conclòs. “Si el passat i el futur no arribaven a ser part del present per obra de la memòria i la intenció, no hi havia, en termes humans, cap camí, cap lloc on anar.” Ursula K. LE GUIN, Els desposseïts, 1974 El món ha acabat ja tantes vegades, almenys en occident. El calendari cristià ha situat el final l'any 1000, en el 1836, en 1844 o el 2000. Els científics ens han concedit una mica més de temps, com Meadows que assenyala el 2050 com el límit del creixement de la civilització. La veritat en què en gairebé tots els escenaris continuem vivint temps prestats. Fins i tot quan concebem el temps històric de manera cíclica, no deixa d'impressionar-nos com els esdeveniments succeïts entre les anomenades Primera i Segona Guerra Mundial es repeteixen com si d'un guió a seguir es tractés. Lucian Hölscher, en El Descobriment del Futur, 1999, el defineix com una invenció, afirmant que “la capacitat de projectar-se en el futur no és cap constant antropològica, (…) sinó una manera de pensar històricament específica.” Pot ser que sigui aquesta noció històrica la que ha exclòs a nombrosos col·lectius de pensar, i projectar-se, a futur. “Aquesta manera de veure i de pensar pot conduir al sorgiment d'una ideografia simbòlica.” Aby WARBURG, El ritual de la serp, 1923 Si prenem No al futur. La teoria queer i la pulsió de mort de Lee Edelman, 2004, com un exemple que no existeix un imaginari i és necessari construir utopies, i les paraules de Derek Jarman, en les quals afirmava que vivia dins d'un col·lectiu sense història i, per tant, sense passat, som moltes les persones a les quals tan sols se'ns permet viure en el present. Els individus que habiten l'univers de bloc, enunciat per Broad, almenys poden habitar un present amb passat encara que sense futur. Encara així hem acceptat l'existència d'altres mons possibles, malgrat que Fermi hagi assenyalat ja aquesta paradoxa, abraçant una memòria de l'avenir i acollint amb nostàlgia aquells dies que esperem que arribin. Mentrestant, com tantes altres vegades, el món ha acabat i només podem contemplar algunes restes, acolorides fotografies, del que esperàvem d'ell. Eduardo García Nieto Comissari independent i docent Fotografies de Nacho López Ortiz
Obres disponibles
Prophetic Abilities of the Future Christto & Andrew
Fotografia 80 x 60 cm Edició 1/5
Aquesta obra ha estat exposada a les següents exposicions: dosmil vint-i-dos
Welcome to 2022 Christto & Andrew
Fotografia 50 x 40 cm
Aquesta obra ha estat exposada a les següents exposicions: dosmil vint-i-dos
Trapped in Time Christto & Andrew
Vídeo HD 5 minuts 1/3 + 2PA
Aquesta obra ha estat exposada a les següents exposicions: twenty twenty two
Memory of a Machine with Exabytes of Data Christto & Andrew
Instal·lació fotogràfica 90 x 60 cm Edició 1/3
Aquesta obra ha estat exposada a les següents exposicions: twenty twenty two
Age of Aquarius Christto & Andrew
Fotografia 100 x 70 cm Edició 1/5
Aquesta obra ha estat exposada a les següents exposicions: dosmil vint-i-dos