W.O.R.M. / 2022

Habitar l'escletxa entre el passat i el futur implica construir la nostra existència a partir d'esdeveniments passats, generant imaginaris que reflecteixen el moment en què neixen. Christto & Andrew reinterpreten aquests imaginaris amb una nostàlgia pels futurs de les dècades dels 60 i 80, utilitzant la fotografia per projectar aquell "passat del futur". Malgrat les recurrents prediccions sobre la fi del món, continuem vivint en un temps prestat, acceptant la possibilitat d'altres mons i mirant amb nostàlgia allò que esperàvem.

El projecte “2022” reflecteix aquestes "ruïnes del futur", amb projeccions cada cop més escurçades i previsions més catastròfiques. Seguint Lee Edelman, que afirma que “no existeix un imaginari i és necessari construir utopies”, i Derek Jarman, qui deia viure dins d’un col·lectiu sense història i, per tant, sense passat, es planteja que molts només habitem el present. Aquells que viuen en l’"univers bloc" de C. D. Broad tenen un present amb passat, però sense futur. Encara que el món hagi "acabat" diverses vegades, només en queden restes del que esperàvem.

El futur ha deixat de sorprendre'ns amb avenços com la comunicació a distància. En aquest context, Sarah & Charles exploren estratègies que accepten la contradicció, suspèn el sentit i fomenten la col·laboració, creant dispositius estètics que apel·len tant al coneixement visual com a experiències tàctils i sensorials. El seu projecte “W.O.R.M.” qüestiona la incomunicació i la pèrdua del missatge, no només pel soroll, sinó per l’autoreproductibilitat del contingut. Nocions com escriptura, informació, saber i coneixement es confronten amb les formes d'incomunicació i la distorsió del missatge.

En aquest escenari, Sarah & Charles han decidit situar la seva pràctica en una recerca d’estratègies que assumeixen la contradicció, generant una suspensió del sentit. Afavoreixen processos col·laboratius, trencant amb l’aïllament de la societat de la informació, i produeixen dispositius estètics que apel·len no només al coneixement visual, sinó també a l’hàptic, utilitzant eines de producció no només visuals, sinó també experiencials i sensorials.

Per a W.O.R.M., Sarah & Charles van convidar el compositor Lieven Dousselaere a crear una cançó inquietant i repetitiva per al personatge animat del cuc al curtmetratge Annelida.

A mesura que es desplegava, la música va catalitzar una transformació més àmplia en la forma i la intenció del projecte. El mètode compositiu de Dousselaere va desplaçar la instrumentació tradicional mitjançant algorismes de conversió de veu a veu, generant un espai sonor híbrid on la veu i l'instrument es fonen l’un amb l’altre.

El llançament en vinil inclou dues composicions. La cara A presenta la peça originalment pensada com a tema per a Annelida — que ara es pot escoltar en un tocadiscs dins l’exposició. La cara B pateix transformacions recurrents, amb sons processats a través de programari generatiu fins a 32 vegades, revelant artefactes digitals i el que Dousselaere anomena “pareidolia auditiva artificial”: la il·lusió del llenguatge emergint de l’abstracció.

Anomenada Write Once Read Many (W.O.R.M.) — com el format de memòria digital obsolet —, la segona pista teixeix els temes conceptuals del projecte i el protagonista cuc d’Annelida, fins a acabar donant nom tant al vinil com a l’exposició.

El projecte, enredat en temes de descomposició, replicació i soroll informatiu, presenta una autoria distribuïda, porosa i coemergent. En aquest sentit, W.O.R.M. és menys una banda sonora que una interfície especulativa: una obra que escolta de tornada, i convida l’espectador a qüestionar com el significat es desplaça i s’esvaeix.

L'exposició "W.O.R.M. / 2022" és un duet de duets, una col·laboració entre Christto & Andrew i Sarah & Charles, que, a través dels seus enfocaments complementaris, exploren l'escletxa entre el passat i el futur, qüestionant la incomunicació i la distorsió del missatge. Junts, presenten una experiència que fusiona el visual, el tàctil i el sensorial, desafiant les nostres percepcions del temps i el coneixement.