W.O.R.M.
El cau del forat de cuc
"Un gran nombre d'aquestes coses, si no la majoria, van ser descrites, inventariades, fotografiades, explicades o enumerades. El meu objectiu a les pàgines que segueixen ha estat més aviat descriure la resta: allò que generalment no s'anota, allò que no es nota, allò que no té importància: allò que passa quan no passa res, excepte temps, gent, cotxes i núvols." Georges PEREC, temptativa d'esgotar un lloc parisenc, 1975 -No és cap de les dues coses -va contestar parsimoniosament la veu de l'esfera-, és el coneixement; són les tres dimensions: obriu els ulls de nou i procureu mirar fermament." A. SQUARE, Planilàndia, 1884 Ja fa temps que el futur va deixar de sorprendre'ns, els grans avenços que arribarien, la meravella que suposaria un telèfon sense cables o comunicar-se veient algú que estava a l'altra banda del món es van assumir amb una normalitat sorprenent. Alguns teòrics han arribat a afirmar que el canvi de mil·lenni va significar la fi de la sorpresa, que encara als noranta del segle passat es podria experimentar la sorpresa... Ja fa gairebé dues dècades que Jameson va publicar Arqueologies del futur (2005) o que la Documenta XII va articular el seu discurs al voltant de la idea de la modernitat com la nostra antiguitat (2007). El començament del segle es va construir sobre la ruïna, sobre fragments d'utopies que ja no tenien lloc en un temps més enllà de nosaltres, sinó que se'ns mostraven entre els nostres dits, davant dels nostres ulls... tecles, pantalles, clics.
