El cau del forat de cuc "Un gran nombre d'aquestes coses, si no la majoria, van ser descrites, inventariades, fotografiades, explicades o enumerades. El meu objectiu a les pàgines que segueixen ha estat més aviat descriure la resta: allò que generalment no s'anota, allò que no es nota, allò que no té importància: allò que passa quan no passa res, excepte temps, gent, cotxes i núvols." Georges PEREC, temptativa d'esgotar un lloc parisenc, 1975 -No és cap de les dues coses -va contestar parsimoniosament la veu de l'esfera-, és el coneixement; són les tres dimensions: obriu els ulls de nou i procureu mirar fermament." A. SQUARE, Planilàndia, 1884 Ja fa temps que el futur va deixar de sorprendre'ns, els grans avenços que arribarien, la meravella que suposaria un telèfon sense cables o comunicar-se veient algú que estava a l'altra banda del món es van assumir amb una normalitat sorprenent. Alguns teòrics han arribat a afirmar que el canvi de mil·lenni va significar la fi de la sorpresa, que encara als noranta del segle passat es podria experimentar la sorpresa... Ja fa gairebé dues dècades que Jameson va publicar Arqueologies del futur (2005) o que la Documenta XII va articular el seu discurs al voltant de la idea de la modernitat com la nostra antiguitat (2007). El començament del segle es va construir sobre la ruïna, sobre fragments d'utopies que ja no tenien lloc en un temps més enllà de nosaltres, sinó que se'ns mostraven entre els nostres dits, davant dels nostres ulls... tecles, pantalles, clics. "Repeteixo: m'he imposat aquesta obligació, no silenciar el detall més detall en les meves anotacions. Per això he de ressenyar - encara que em pesi - que fins i tot al nostre propi Estat no ha acabat el procés d'enduriment, de cristal·lització vital. Encara estem una mica allunyats de l'ideal. L'ideal és on ja no passa res". Yevgueni ZAMIATIN, Nosaltres, 1922 Habitem a la societat de la informació, són molts els itineraris que ens han portat fins aquí. James R. Beniger a The Control Revolution. Technological and Economic Origins of the Information Society planteja que tot l'entramat es gesta als Estats Units entre 1830 i 1940: l'arribada del ferrocarril, el telègraf... Hi ha nombrosos exemples a Europa, juntament amb molts altres que la nostra visió eurocèntrica ens ha portat a ignorar, però tots parlen d'un desenvolupament del volum d'informació generat per més facilitat en els modes de comunicació. El 2010 Eric Schmidt, CEO de Google, va afirmar que en dos dies es generaven cinc exabytes d'informació única a internet, és a dir, cada dos dies es generava l'equivalent a tota la informació generada per la humanitat des de l'aparició de l'escriptura fins a l'any 2003. Si la capacitat del nostre cervell és de quaranta Terabytes es necessitarien un milió dues-centes cinquanta mil ments per allotjar tota la informació que es generava, en dos dies, fa gairebé quinze anys. Actualment tota aquesta xifra ha crescut exponencialment. Quan es considera el temps, no com una successió d'experiències, sinó com una col·lecció d'hores, minuts i segons, apareixen els hàbits de fer créixer i estalviar el temps. El temps cobra el caràcter d'un espai tancat: es pot dividir, es pot omplir, fins i tot es pot dilatar mitjançant l'invent d'instruments que estalvien el temps." Lewis MUMFORD, Tècnica i civilització, 1934. Aquest flux d‟informació ha generat un entumiment, una situació d‟anestèsia en la qual tot sembla trobar-se en un mateix lloc i en el mateix moment, un continu estàtic, un discórrer d‟imatges, dades i emocions fluint en un únic sentit. Adquirim el nostre coneixement mitjançant marcs de quotidianitat visual, el flux d'estímuls que configuren el nostre dia a dia; els canvis en aquest flux són els que transforma el nostre imaginari i generen un canvi en el paradigma estètic, per exemple el 1910 el grup Futurista en el seu manifest recorre a una escultura de dos mil·lennis d'antiguitat per identificar-la amb el passat, mentre la seva admiració pel present la centren en el radiador d'un cotxe, qualsevol d'aquests referents no només formen part del nostre passat sinó que ni tan sols els contemplem com a marcs de desenvolupament estètic, la nostra temporalitat s'ha reduït tant que ha acabat per expandir-se i convertir-se en un lloc.

"A l'argot teològic futurista vol dir home que creu que les profecies de l'Apocalipsi es compliran. Aquests artistes italians gairebé no sabien res de teologia, però es comportaven com si ells mateixos fossin els genets" Fritz Saxl, La vida de les imatges, 1957 Immersos en aquest escenari Sarah & Charles (Brussel·les, 1981 & 1979) han decidit posicionar la seva pràctica en una recerca d'estratègies que passen per assumir la contradicció i enunciar-la, generant un moment de suspensió del sentit, propiciar processos de col·laboració, trencant amb l'aïllament que la societat de la informació provoca i produint dispositius estètics que apel·len no només al coneixement visual sinó també a l'hàptic, emprant no només eines de producció visual sinó també experiencials i sensibles. "The problem of information is an aesthetic problem (broadly understood—in terms of both affective senses and art) because we become informed through a variety of senses and forms. (...) Causal effect, however, is not the same as sensory, emotive, or cognitive affect. The functioning and production of "information" in social space, as well as the appearance of what we might call information in so-called mental states, is neither strictly causal nor easily described in operational terms." Ronald E. DAY, The modern invention of information : discourse, history, and power, 2001 "W.O.R.M." abreviatura de 'Write once, read many' relativa a esmentar tot el que ha estat reproduït digitalment, és el nom amb què presenten el seu projecte a la seva primera exposició individual a House of Chappaz. Nocions com escriptura, informació, saber i coneixement es contraposen amb les maneres de (in)comunicació i la pèrdua del missatge, no ja pel soroll sinó per la pròpia autoreproductibilitat del mateix. Emprant elements que apel·len a una sensació de "seguretat quotidiana" com a mobiliari, coixins, vinils... els artistes ens introdueixen en un espai on la seva suposada docilitat produeix una sensació de paulatina sensació d'estranyesa i desassossec. "Le bonheur m'obsède à la névrose Là où il ia du gris, je mets du rose" Alain BERLINER, Rose, 1997 El títol de la mostra també juga amb la multiplicitat de sentits, amb la polisèmia i, per tant, amb la 'no fixació' en un únic significat o 'traducció', ja que és un cuc (worm) el protagonista de la videoinstal·lació generadora de la resta de materials: Annelida (2024). Recuperant formes escultòriques ja emprades per Sarah & Charles, però presentades d'una manera molt més 'industrial', es troba un vídeo on un cuc recorre un paisatge ple d'imatges de formes minerals, igual que a Planilàndia on els mons es divideixen entre les dues, tres o més dimensions, el protagonista es confronta amb aquests materials preciosos i la seva representació, i confon la importància o estructura jeràrquica d'aquests objectes preciosos. És interessant assenyalar que des del 1983 parlem de "mineria de dades", és a dir, l'anàlisi automàtica de grans quantitats de dades per detectar patrons, anomalies i dependències, pràctica molt criticada per plantejar una investigació desproveïda d'una tesi a priori, però que s'ha fet convertit en el motor de nombroses IAs. "Llegada violentament sobre la primera pintura de sorra, la serp acaba destruint-la per barrejar-se amb la mateixa sorra." Aby Warburg, El ritual de la serp, 1923 La IA és l'eina emprada per manipular les veus fins a fer-les incomprensibles, però també les imatges de mans que intenten agafar aquesta informació cristal·litzada en pedres precioses mentre dits, palmells i nines es deformen convertint-se així en un fluir líquid incapaç d'agafar aquestes realitats sòlides. El 1910, mentre els futuristes fantasiegen a destruir totes les restes documentals del passat, Paul Otlet i Henri La Fontaine creen el Mundaneum. Tots dos es trobaven molt identificats amb les idees d'Edmond Picard i més concretament amb el seu text de 1889 Essai de bibliographie de la paix, on plantejava la possibilitat d'assolir la pau mitjançant l'arxiu d'informació. Seguint aquestes idees Otlet no només es planteja crear un arxiu amb tot el coneixement disponible al món sinó que es veu obligat a inventar un sistema d'ordenació que serà el que planegi la ciència documental moderna. A la cerca també contacta amb Le Corbusier per dotar-lo d'un nou emplaçament mentre investiga les possibilitats tècniques del moment (Fotografia, microfilmat...) per poder aconseguir el seu objectiu. Sarah & Charles plantegen un acostament tècnic similar, explorant la tècnica per plantejar-nos discursos sobre els sabers i coneixements mitjançant una experiència propera a allò tàctil. L'altra instal·lació de la galeria juga en aquesta fricció i simbiosi de formes toves (la impressió dels coixins) i dures (de nou vidre) sobre les quals situen un dispositiu col·laboratiu, un vinil. Abans de parlar-ne m'interessa assenyalar com els sabers se solen categoritzar com a ciències dures (naturals) i toves (socials), sense parar-se a pensar que des de les ciències socials i més concretament, des del feminisme, s'ha qüestionat àmpliament l'objectivitat, la neutralitat i el concepte natural per ser categories vinculades a constructes socials. "(Duchamp) portava a sobre una targeta que especificava la seva professió, "oculista de precisió". Després de quinze anys a la seva nova professió, es trobava a càrrec d'un poblet a la Porte de Versailles, on com cada any i durant un mes, tenia lloc la Fira de l'Invent, coneguda com a Concours Lépine L'invent que Duchamp intentava vendre a la multitud que discorria pels abarrotats passadissos de la sala era el disc fonografòptic. Els discos venien en paquets de sis, tots ells amb una espiral impresa a cada cara, cosa que sumava un total de dotze dibuixos diferents. "Posats al plat del tocadiscos, giraven silenciosament alhora que produïen una sèrie d'efectes o il·lusions òptiques" Rosalind KRAUSS, L'inconscient òptic, 1993 1925, Duchamp estrena Anemic Cinema, una pel·lícula de set minuts en què s'alternen espirals amb frases escrites seguint aquesta mateixa estructura, tots aquests elements estan girant constantment a la pantalla. Cinc anys abans havia creat, amb Man Ray, les Plaques de vidre rotatives (Òptica de precisió), més de 20 anys en què l'espiral i el procés que regeix la visió es converteixen en el motor de la seva investigació. També és el motiu de l'espiral que trobem al vinil de Sarah & Charles. En ell, ens submergim en la música composta pel seu antic col·laborador, Lieven Dousselaere, que va fer servir models IA de veu a veu per reinterpretar la seva pròpia veu, així com tots els instruments gravats. Entre ells, apareixen textos de Leonardo da Vinci, gairebé inintel·ligibles a causa de les nombroses vegades que han estat llegits i reinterpretats per la IA (read many), malgrat haver estat escrits una sola vegada (write once). Alhora, podem trobar els temes a Spotify buscant democratitzar l'experiència i seguir explorant diferents vies de distribució dels processos artístics. Alhora, la caratula del disc inclou novament el motiu de les mans. L'etimologia de manipular ens torna a enllaçar amb la mà, a extremitat amb què governem mentre som governats, com les marionetes que desconeixen que estan sent manipulades. Julio Cortazar el 1964 publica un dels seus contes més breus, Continuïtat dels parcs, s'hi descriu la butaca, l'entorn confortable en què el protagonista reprèn la lectura d'una novel·la, nosaltres llegim amb ell, sabem de la trama amorosa que serà el motor d'un crim passional la víctima del qual, descobrim, és el mateix lector assegut a la butaca, que llegeix el relat de la novel·la que està sent llegit per nosaltres convertint-nos en còmplices i víctimes del crim. W.O.R.M. planteja també aquest volum de capes, en què no arribem a saber quin paper és el que juguem en aquest fluir de dades, en aquest trobar allò que portàvem tant de temps intentant buscar, enlluernats per tantes obres meravelles que ja no ens sorprenen. "Everything happens simultaneously and the distinctions that we will introduce here are only to facilitate our thinking. Always adjacent areas, or even those that are very distant, exert an influence on each other. This is why we should recognize the impetus, growing each day even greater in the organization of science, of the three great trends of our times: the power of associations, technological progress and the democratic orientation of institutions." Paul OTLET, Transformations in the Bibliographical Apparatus of the Sciences, 1918 Eduardo García Nieto Comissari independent i educador Credits W.O.R.M. Exhibition by Sarah&Charles Vynil by Sarah&Charles + Lieven Dousselaere Music by Lieven Dousselaere Lyrics by Sarah&Charles + Lieven Dousselaere Design and Layout by Toormix Produced by Untitled Production