Fluctus Lacus

A l'astrogeologia - ciència que estudia la geologia dels planetes i les seves llunes, asteroides, estels i meteorits- la paraula fluctus fa referència a un tret superficial de l'escorça planetària que consisteix en una formació rocosa o extensió de terreny amb aspecte ondulat. Lacus, que en llatí significa llac, s'empra per referir-se a petites planes presents a la superfície lunar i que generalment són més fosques que els territoris que les envolten. Aquest ús de la paraula lacus va ser pres de l'astrònom italià Giovanni Riccioli, qui el 1651 va dibuixar un dels primers mapes de la Lluna realitzats mai a l'astronomia Europea. L'ús de la paraula lacus es va estendre més tard per referir-se a altres tipus d'objectes geològics com els llacs d'hidrocarburs de Titan –satèl·lit de Saturn– o els dipòsits de nitrogen congelats a Plutó. A Fluctus lacus, nou projecte de Carmen Ortíz Blanco (València, 1966), l'artista ens proposa recórrer una escena quasi lunar, farcida de cràters ondulats que s'estenen per tot l'espai de la galeria generant així un paisatge negre i vibrant. El treball escultòric d'aquesta artista transita entre el llenguatge minimalista i l'abstracció geomètrica, amb un component estètic molt marcat on les ones funcionen alhora com a exercici formal, però també com a proposta conceptual. A partir d'un plantejament objectual molt rotund, la instal·lació està conformada per multitud d'ones de cautxú negre de diverses mides –d'entre 30 i 260 cm de diàmetre– distribuïdes per un espai que necessita ser recorregut, malgrat que, segons l'artista, això ens pot generar una certa sensació d'inquietud. El cautxú negre de les ones és el material del qual s'han fet històricament els pneumàtics i és per això que se sol associar amb l'automoció, encara que en aquest cas s'hagi treballat de manera manual. És un material que en paraules d'Ortíz Blanco “és una mica sintètic, una mica encantador, contaminant, durador, atractiu, i alhora contradictori”. Hi ressona el llegat de la modernitat occidental vinculada a la indústria fòssil i la seva proposta de ritme vital accelerat. Al llarg de la seva trajectòria, Carmen Ortíz Blanco ha investigat com el pas del temps afecta la nostra percepció del món. La velocitat dels esdeveniments actuals ens impulsa a viure entre dubtes, i a mesura que els intentem resoldre en van generant altres de noves. Però per a l'artista aquests no són dubtes que siguin negatius, són dubtes que conviden a continuar fent-se preguntes, com a relació amb l'entorn. El dubte que interessa a Carmen Ortíz Blanco és aquell dubte metòdic que l'ajuda a no immobilitzar-se i avançar en temps d'incertesa, és el motor central de la seva obra. Text d'Elena Blesa Comissaria i educadora