ARCOlisboa, la Fira Internacional d'Art Contemporani de Portugal, és una de les fires d'art contemporani principals del circuit internacional. Organitzada per l'IFEMA, se celebra anualment a la capital portuguesa, Lisboa. Cada any es converteix en un lloc de trobada per a col·leccionistes, galeristes, artistes i professionals de tot el món. Per a la seva edició del 2024, vam presentar un Solo Project en col·laboració amb Carmen Ortíz Blanco. El 2016, Carmen Ortiz Calvo (València, 1966) inicia la sèrie Actes i conseqüències, que incloïa tant obra sobre llenç com instal·lacions. En tots dos casos la dinàmica estava regida per l'atzar -controlat-, ja l'impacte d'un objecte era el que definia el resultat, les exploracions formals d'aquesta mena de propostes són les que han anat evolucionant a la nova instal·lació concebuda ex profeso per a ARC Lisboa. En aquest cas les ones de l'impacte estan recollides i “sol·licitades” en una negra de sòl, que es mostra al costat d'alguns dels models dels treballs sobre llenç blanc. L'insistir en la seva construcció cromàtica no és casual. El flux i reflux entre els elements es configura a partir de les tensions i oposats, portant la idea de causa efecte a un espai que es replica a si mateix. Al mateix temps els modes de formalització enllacen amb diverses tradicions, de manera directa amb la noció del mínima i post-minimal per l'ús de formes bàsiques i la utilització de determinats materials com el llenç i el cautxú, però també amb una tradició molt més àmplia i que és la que va conduir o va iniciar l'abstracció, la de la ruptura de l'ús de formes al·legòriques per a intentar reflectir realitats no materials: idees, sensacions, conceptes… La historiografia ha plantejat sempre aquesta transició o la “invenció” de l'abstracció vinculant-la a figures com Kandisky, Malevich o Mondrian. Ja en 1984 la historiadora de l'art Åke Fan reivindica a Hilma af Klint com la seva creadora, ja que els seus treballs es van realitzar cinc anys abans que els primers treballs dels artistes esmentats, però avui dia se'ls continua citant com a pioners. L'exploració de Hilma af Klint no és una cerca de possibilitats expressives de la forma o el color, sinó un intent de donar forma a l'invisible. Aquesta cerca no és aliena a la pròpia exploració de Kandinsky, que en 1912 publica una text escrit l'any anterior: De l'espiritual en l'art. La cerca expressiva d'Ortiz està també vinculada amb aquesta mena de preocupacions, amb maneres de donar forma a conceptes intangibles, convidant a l'espectador a una exploració sensorial i emocional amb les seves formes “pictòriques” sense pintura.