Front Running i Trampa

Vacil·lació, especulació, extracció, metamorfosi, conjur

«Importa quines matèries fem servir per pensar altres matèries; importa quines històries expliquem per explicar altres històries; importa quins nusos nuen nusos, quins pensaments pensen pensaments, quines descripcions descriuen descripcions, quins lligams enllacen lligams. Importa quines històries creen mons, quins mons creen històries».

Donna Haraway, Seguir amb el problema. Generar parents al Chthulucè, Consonni, 2019.

A SCARA s’especula amb diferents objectes de procedències diverses. Tres entitats artròpodes tenen la funció d’escrutar nou pantalles en les quals, en qualsevol moment, en pot emergir algun. No poden dubtar, no ho han de fer. La seva funció no és analitzar-ne el significat o, si n’hi hagués, el simbolisme, sinó determinar si tenen algun tipus de valor per a la seva explotació. Potser no saben que elles no són les propietàries de la companyia de prospecció. Potser ignoren que el seu univers extractiu podria estar regit per altres instàncies, o per un protocol que, qui sap si obsolet, situa la taxació d’aquests objectes en un bucle infinit de generació de valor. A SCARA el valor no es determina pel significat material de l’objecte; aquest es dilueix en la cerca contínua de la seva detecció, extracció, taxació... Perpetuament hiperconnectades, potser, les entitats de la corporació vigilen, processen i seleccionen els objectes o certes anomalies procedents del flux infinit de la informació, en un pur gaudi especulatiu. Potser. O potser no.

Històries que creen mons. Vacil·lació

Cada proposta del col·lectiu Momu & No Es, integrat per Lucía Moreno (Basilea, 1982) i Eva Noguera (Barcelona, 1979), és una invitació a deixar-nos portar per una història, a seguir el fil, a explorar o descobrir un univers. Un món fictici que ens interpel·la per la seva estranya familiaritat. Perquè sempre s’hi sent o s’hi pressent una vacil·lació. Una sacsejada al cor d’allò quotidià.

Sobre allò fantàstic, Tzvetan Todorov escriu:

«Qui percep l’esdeveniment ha d’optar per una de les dues solucions possibles: o bé es tracta d’una il·lusió dels sentits, d’un producte de la imaginació, i les lleis del món continuen sent les que són, o bé l’esdeveniment s’ha produït realment, forma part integrant de la realitat, i aleshores aquesta realitat està regida per lleis que desconeixem. [...] Allò fantàstic ocupa el temps d’aquesta incertesa. Quan s’escull una de les dues respostes, es deixa el terreny d’allò fantàstic per entrar en un gènere veí: l’estrany o el meravellós». (Introducción a la literatura fantástica, Paidós, 2006).

És en un gozne, en aquest temps de la incertesa, on situo les propostes artístiques de Momu & No Es. En aquesta vacil·lació, aquest text també fantasia, especula, es trama i traça, observa i balla, a partir de diverses veus que aporten històries, idees, per pensar juntes la instal·lació Front Running y Trampa a House of Chappaz.

Pensaments que pensen pensaments. Especulació

«Només advertim (com si no estiguéssim ja saturats d’advertiments) que el capitalisme es troba en una posició que li permet eludir totes les trames que s’han assignat a mitges i executat a mitges, febles, flàccides, arbitràries, que ara lliguen el capitalisme a la reproducció social, literalment està passant ara mateix, per deixar enrere la nostra terra plena de butllofes i desforestada i plegar-se sobre si mateix cap a dimensions més altes, més tancades, més petites, més primes, fins que, puf!, ja no el puguem veure.Què farem aleshores?».

Marek Poliks i Roberto Alonso Trillo, Exocapitalismo. Economías absolutamente sin límites, Caja Negra, 2026.

Tres criatures coleòpteres, situades davant de nou pantalles, especulen amb les imatges que s’hi projecten. La primera definició del verb «especular» al Diccionario de uso del español de María Moliner és: «examinar algo con atención para estudiarlo». La segona, indica Moliner, «y más frecuente», és: «Pensar o reflexionar sobre cuestiones teóricas. Hacer conjeturas sobre algo». En la tercera irromp la taxació: «Comerciar o negociar con algo». I ja s’insinua l’ús de «cierta cosa con provecho o ventajas». Finalment, especular abandona l’àmbit reflexiu i es defineix com «Aprovecharse, traficar». Em crida l’atenció la frase que precedeix aquesta accepció, l’exemple que la il·lustra: «Especula con su conocimiento de las intimidades de la casa».

De l’examen, del món de les idees, en una sola definició, María Moliner ens condueix a les «intimitats de la casa». I, a més, a prendre avantatge sobre alguna cosa, que ressona en la connotació borsària del terme front running. Algú especula, s’aprofita del seu avantatge. Se situa en una vacil·lació especulativa. I si es produís una especulació sense retorn? I si...? Penso en la meva lectura d’aquesta setmana, en paral·lel a l’escriptura d’aquest text, del llibre Exocapitalismo, de Marek Poliks i Roberto Alonso Trillo. I si... en un bucle infinit de «comprar, mantenir, vendre, comprar»... el capitalisme es trobés en un plec i desplegament tan desquiciat que esdevingués una especulació sense fi, un sensefi especulatiu? «Ja no és només el consumidor qui “no posseeix res”: l’ingrés anualitzat representa una despossessió de l’ingrés real del negoci en favor d’un ingrés especulatiu».