RAVVE es presenta com un capítol més d'una polifònica fresca on Borràs barreja altars digitals, cerimònies transhumanistes i personatges d'un curiós Olimp indefinit. Una rave del futur d'aires tecno però rerefons ancestral, que sembla que festeja el futur a través de dos sacerdots del transhumanisme, però que alhora busca un impossible estat d'harmonia i serenitat. El resultat és una meditació ritual, doblegada d'un viatge sonor a càrrec de Daniel vacas Peralta a Adaptasi Cycle i de Mowa, àlies de Mit Borrás al seu vessant electrònic a Ravve, que connecta tecnologia, naturalesa i estètica. No sabem en quina dimensió hi ha aquests éssers, a la frontera on es troben els robots -morts i vius- fora de l'espai, fora del temps, com si haguessin superat l'estat humà, el pa(e)s del temps i les banals restriccions del material, a través d'una ciència bondadosa i un progrés suau.

Però, com diu el subtítol, són fantasmes del futur. I és que hi ha una mica espectral, una ombra, un esperit que recorre les obres de Borràs, amagat després d'una certa utopia d'equilibri, d'amabilitat i d'harmonia. Segurament una cosa semblant al que Eric Sadin anomena 'el superjò del segle XXI', aquesta intel·ligència artificial o aquesta realitat virtual que 'realitza la fi de la història, fent emergir un món nou, sense qualsevol fricció i aspror, vivint de la plena concordança'.