El dia després de demà En una de les escenes icòniques de la pel·lícula "eXistenZ" el personatge principal, Allegra Geller (interpretada per Jennifer Jason Leigh), introdueix un dispositiu de realitat virtual en el seu propi cos. El dispositiu es connecta al seu sistema nerviós i la transporta a una realitat alternativa en la qual tot sembla ser real, però en la qual res és el que sembla. En aquesta escena, David Cronenberg explora com la tecnologia pot alterar la percepció humana i crear una realitat completament nova i diferent. També suggereix que la tecnologia pot ser utilitzada per a escapar de la realitat i submergir-se en un món alternatiu que pot tenir conseqüències perilloses. A més, "eXistenZ" també presenta una sèrie d'imatges pertorbadores i grotesques que suggereixen la fusió entre la tecnologia i el cos humà. Cronenberg utilitza aquestes imatges per a explorar temes com la identitat i la naturalesa de la realitat, així com per a examinar com la tecnologia pot ser utilitzada per a alterar i transformar el cos humà. "El dia després de demà" és una exposició que reuneix quatre artistes contemporanis les obres dels quals especulen sobre el futur i les seves possibles conseqüències. A través d'instal·lacions, escultures i videoart, s'exploren temes com la naturalesa, la tecnologia, la identitat i l'ètica en un món canviant i cada vegada més incert. Aquesta mostra que transporta al visitant a un futur distòpic, pren forma d'un atrezzo d'artefactes que en trasporten, com el seu nom, a una pel·lícula de ciència-ficció. Els artistes, tots d'una mateixa generació, tenen en comú aquesta visió sobre el futur i cap a on podem arribar com a societat. L'espai de la galeria com un museu de l'evolució de les espècies, un museu de zoologia i alhora un laboratori de ciència experimental en el qual es qüestiona l'ètica i la tecnologia al mateix temps. La peça d'Ovidi Benet, "Bestioletes”, ens convida a mirar el món a través dels ulls dels insectes, criatures petites i aparentment insignificants que cobren una nova dimensió en la seva obra. Amb una tècnica meticulosa, l'artista crea una sèrie de criatures que ens transporten a un univers microscòpic ple de color i textura. A través d'aquesta obra, l'artista ens convida a contemplar la bellesa i complexitat de la naturalesa, i a reflexionar sobre la nostra relació amb el món natural. La instal·lació audiovisual de Mit Borrás, "Shaman", és una obra enigmàtica que ens porta a un futur distòpic en el qual la tecnologia i la naturalesa es fusionen en un altar minimalista. Amb referències a l'antropologia i l'enginyeria, Borrás crea un objecte místic que ens fa qüestionar la nostra dependència de la tecnologia i l'impacte que aquesta té en el medi ambient. Al mateix temps, "Shaman" és un homenatge a la creativitat humana i al potencial transformador de la tecnologia que convida a l'espectador a reflexionar sobre la relació de l'ésser humà amb la tecnologia i el progrés, així com sobre les implicacions ètiques i socials d'aquests avanços. L'obra de Pablo Durango, "Cyberia", és una instal·lació que ens submergeix en un món post-apocalíptic en el qual la història oficial ha estat reescrita. A través d'una sèrie d'objectes i peces escultòriques, Durango ens parla del fracàs de la narrativa històrica dominant i ens proposa una nova manera d'entendre la identitat i el gènere en un món que es reinventa constantment. Amb referències a la ciència-ficció i l'arqueologia, "Cyberia" és una obra complexa i provocadora que desafia les nostres idees preconcebudes. Finalment, Joel Blanco presenta "Sweet Harmony", una obra que explora els límits de la creació i l'evolució humana. La instal·lació es compon de tres peces escultòriques que representen les creacions d'un enginyer genètic que porta al límit el desenvolupament de la mutació del seu propi ADN per a crear noves criatures. Descendents del seu propi creador, aquests éssers que no senten, prenen formes impossibles. "Sweet Harmony" és una crítica als riscos de la recerca genètica i planteja un futur on es pot conviure amb éssers sense consciència que conformen el nostre més pròxim company de vida. L'obra és una reflexió sobre la relació entre l'ésser humà i l'evolució, així com sobre els límits ètics i morals de l'enginyeria genètica i el seu impacte en la societat. "El dia després de demà" és una exposició que evoca la visió crítica i visionària que ens remet també als films de John Frankenheimer (La isla del doctor Moreau) però també a la visió distòpica del cinema més comercial. A través de les obres dels artistes, s'aborda la relació entre ciència i evolució humana, presentant noves formes de vida que qüestionen els límits ètics i morals de la ciència. Aquesta experiència visual convida a reflexionar sobre el nostre futur com a espècie i la necessitat de prendre mesures responsables per a assegurar un futur sostenible i equitatiu per a totes les formes de vida. En aquest sentit, "El dia després de demà" es converteix en una reflexió sobre els desafiaments i dilemes que enfronta la humanitat en la seva relació amb la tecnologia i la naturalesa. Text generat amb intel·ligència artificial guiat per un humà.