Carmen Ortíz Blanco

Carmen Ortiz Blanco, 1966, València

Una obra intimista, reflexiva, sensible i reductiva. Tractant de profunditzar en la relació entre filosofia i art. En les sèries en què he anat treballant, he buscat donar-me resposta i obrir preguntes. "Esdevenir", "Ànimes de Papallona", "Gnomon", "Ondes", reflexions al voltant del que hi ha més enllà: el destí, la transcendència de l'ésser humà, el temps, els actes i les conseqüències.

El concepte d'esdevenir parla sobre l’enigmàtic i el descobriment. Les meves escultures, que es basen en l’intel·lectual, el sensible i el formal, són obres metafòriques: portes, construccions que s'entrenobreixen deixant-nos intuir l'esdevenir. Les obres d'algunes sèries estan treballades en planxa d'acer lacat, una mena de papiroflèxia, on, com en projectes anteriors, talls nets, precisos i subtils, plecs i obertures dialoguen. Cercant una sensibilitat diferent de la fredor i la geometria rígida, descobrim que les escultures —arquitectures, portes metafísiques, realitzades en ferro, un material extremadament sòlid— indaguen en l'incert, el llindar, el transcendent. A la sèrie Gnomon (l'agulla del rellotge de sol), dialogo sobre la llum, el temps, la realitat d'aquest, l'engany d’ambdós, o la certesa...

En altres obres sobre tela amb estructures de fusta (“Ondes”), fan que el llenç es comporti amb subtils moviments, uns actes omesos, palpitacions invisibles que agiten el llenç amb un batec de vida. De la rigidesa del mínimal a la cerca de l'essencial de la vida. Pretenent unir en les obres, com si es tractés d’un ésser humà, matèria i ànima. Un caràcter intimista, senzill, geomètric, prescindint de l'espectacle i de l'excés. Fent servir eines com: el buit, l’el·lipsi, el blanc, la geometria, la línia, la llum i les ombres. Tècniques conseqüents amb els temes. Cerco la relació de l'espectador amb elements que transcendeixen l'obra i la seva visió. Es necessita un diàleg prolongat per ser experimentada com una vivència gairebé virtual en l'espai i el temps. Creant amb llums, ombres, corbes, matisos... un espai univers, personal, on tant en el moment de la creació com en el de l'observació es recorre en absoluta solitud i silenci, sense interferències, amb la intenció d'assolir allò transcendent.