Paris Internationale 2026

En el seu estand compartit a Paris Internationale 2026, Vicky Uslé i Natalia Domínguez conflueixen en un territori comú, tot i que inestable: el llindar entre la materialitat i la dissolució. Aplegant Hefesto i Lack Of, la presentació es desplega com un entorn en què l’aire, el foc i el vapor no actuen com a elements fixos, sinó com a agents de transformació que intervenen entre el cos, l’espai i la percepció.

La pràctica de Domínguez ens situa en una atmosfera densa, gairebé irrespirable, on els residus industrials i les formes orgàniques es difuminen fins a confondre’s en organismes híbrids. La seva obra insisteix a fer visible allò que s’escapa de qualsevol intent de captura: l’aire entès com una relació, una tensió, una condició d’existència compartida. En paral·lel, Uslé s’aproxima a la matèria en l’instant anterior a la seva estabilització i utilitza el vidre com un mitjà fluid i lluminós, modelat pel foc, on la intuïció i la memòria conflueixen en un procés sensorial de transformació constant.

L’estand es concep com un camp en suspensió, oscil·lant entre la condensació i la transparència, entre l’ofec i l’alliberament. Mentre Domínguez construeix una ecologia d’interconnexions arrelada en l’àmbit urbà i corporal, Uslé obre un espai d’introspecció en què la llum es fractura i amplia la percepció. En conjunt, les seves obres articulen una coreografia d’estats inestables, on allò que es veu i allò que se sent es troben en transformació constant. Així, proposen una exploració compartida dels fràgils límits entre l’interior i l’exterior, el control i l’abandonament, la forma i la seva dissolució contínua.