ART COLOGNE 2023

Per al sector COLLABORATIONS de Art Cologne 2023 proposem una presentació a duo amb obra recent de dos artistes en diàleg: Maurice Meewisse, resident a Rotterdam, i Antonio Fernández Alvira, resident a Madrid. La interconnexió del cos, l’espai, la política i la història es manifesta en la manera com ambdós artistes escenifiquen la seva obra, peça a peça i com a instal·lació. Les obres individuals són exploracions de caràcter més autobiogràfic, connexions entre el passat dels artistes i històries amb les quals s’han trobat. En principi, tots dos treballen en contextos específics, en els quals entenen el “lloc” com a part d’una complexa xarxa d’interessos, projeccions i relacions.

En submergir-se en el (re)descobriment d’un espai principalment de manera intuïtiva, pensen l’espai com un contenidor d’històries inconexes i tàcites, amagades en el més profund de l’estructura dels objectes. Hi busquen una discrepància, una certa complexitat o un potencial ocult sota la superfície.

En el cas de Maurice Meewisse, el material predominant al llarg de tota la presentació és la fusta recuperada perquè, segons l’artista, està viva, és transformadora i porta la seva pròpia història. La presentació inclourà una selecció d’obres de la instal·lació immersiva Isolators, que originalment constava de 47 peces de mides diverses, fetes amb diferents tipus de fusta, provinents de diferents línies temporals, amb innombrables històries per explicar i procedents de tots els Països Baixos. Maurice Meewisse utilitza l’estructura arbòria no només com a font primària per a les seves escultures, sinó també com a mitjà per expressar la superposició de narratives personals, polítiques, socials i històriques. Mitjançant aquest exercici de concentració extrema de contextos, Meewisse crea objectes vinculats a l’espai, en els quals aquest s’experimenta més a través del temps i la història que no pas de manera geomètrica o empírica.

Per a Antonio Fernández Alvira, el punt de partida de Memòria de la forma és la lectura o interpretació del lloc i de l’arquitectura per als quals s’ha concebut aquest projecte: Alhóndiga de Bilbao (creada originalment per emmagatzemar diversos productes alimentaris, especialment vi i oli), entesa com un contenidor de contenidors. La característica inherent dels fluids —la manca de forma, el flux i la seva capacitat d’“imitar” la forma del recipient que els conté— va inspirar Alvira a crear un laboratori basat en el concepte d’absència de memòria de la forma i de flux. Dins d’aquest marc, posa en pràctica l’exploració i la narrativa cos–estructura–recipient i fluid–contingut, utilitzant el diàleg i l’anàlisi amb les formes i els elements arquitectònics per als quals va ser concebut l’espai. L’obra resultant es basa en recipients utilitzats tradicionalment per contenir i transportar fluids, com àmfores, gerros, gerres, copes, bols, etc. Per a això, se n’han estudiat les formes i els materials mitjançant exercicis de descomposició i fragmentació, treballant aquestes peces en la seva producció en fresc juntament amb un terrisser —l’últim d’una llarga nissaga de terrissers d’un petit poble de la província d’Osca, comarca d’on prové la família d’Antonio Alvira.

Tant les instal·lacions de Meewisse com les d’Alvira apunten a la creació d’un espai dins l’espai, per dir-ho així. No només s’ocupen de la disposició de les obres individuals, sinó també, i sobretot, de l’alteració del context, que tracta l’espai com un mitjà simbòlic i permet noves relacions i nous imaginaris.