ARCO Madrid 2024

Com a reflexió sobre la nostra presentació de l’any passat de 3 artistes femenines, HOUSE OF CHAPPAZ & JOEY RAMONE proposen ara una presentació conjunta amb obra recent de 3 artistes masculins en diàleg: Maurice Meewisse de Rotterdam, Antonio Fernández Alvira de Madrid i Fito Conesa de Barcelona.

La interconnexió del cos, l’espai, la política i la història es manifesta en la manera com els artistes escenifiquen la seva obra, peça a peça i com a instal·lació. Treballen inicialment en contextos site-specific, en els quals entenen el site com a part d’una complexa xarxa d’interessos, projeccions i relacions. S’endinsen en el (re)descobriment d’un espai principalment de manera intuïtiva, i pensen l’espai com un contenidor d’històries inconexes i tàcites que s’amaguen en el més profund de l’estructura dels objectes. Dins d’aquests, busquen una discrepància, una certa complexitat o un potencial ocult sota la superfície.

En el cas de Maurice Meewisse, el material predominant al llarg de tota la presentació és la fusta recuperada perquè, segons Maurice, està viva, és transformadora i porta la seva pròpia història. La presentació inclourà una selecció d’obres de la instal·lació immersiva Isolators, que originalment contenia 47 peces de mides diverses, fetes amb diferents tipus de fusta, de diferents línies temporals, amb innombrables històries per explicar i procedents de tots els Països Baixos. Maurice Meewisse utilitza l’estructura arbòria no només com a font primària per a les seves escultures, sinó també com a mitjà per expressar narratives interpersonals, polítiques, socials i històriques superposades.

Per a Antonio Fernández Alvira, el punt de partida de Memòria de la forma és la lectura o interpretació del lloc per al qual s’ha realitzat aquest projecte: l’Alhóndiga de Bilbao (creada originalment per emmagatzemar diversos productes alimentaris, especialment vi i oli) és entesa com un contenidor de contenidors. L’obra resultant es basa en els recipients que tradicionalment s’han utilitzat per allotjar i transportar fluids, com àmfores, gerres, tinalles, etc. Se n’han estudiat les formes i els materials mitjançant exercicis de descomposició i fragmentació, treballant amb aquestes peces en la seva producció en fresc juntament amb un terrisser —l’últim d’una llarga nissaga de terrissers d’un petit poble de la província d’Osca—.

Fito Conesa proposa una videoinstal·lació, composta per tres projeccions i una partitura, en la qual podem veure un músic interpretant els pentagrames d’aquesta composició musical. El músic interpreta exactament la mateixa partitura a cadascuna de les pantalles, però el desfasament temporal entre elles fa que la interpretació objectiva es converteixi en un procés de decisió personal i intransferible. A aquest fet, Fito hi afegeix un element més: el pes de la interpretació recau íntegrament en els textos expressius que l’artista proposa al músic, textos que van més enllà del TEMPO, la DINÀMICA, l’ACCENTUACIÓ i el CARÀCTER, afegint-hi una capa d’objectivitat inusitada.