Fito Conesa

Fito Conesa, 1980, Cartagena

Sempre necessito situar-me, ubicar-i gairebé diria que geografitzarme només pel fet de saber on sóc i on vull evitar arribar... Aquesta és la premissa de la qual parteixen les meves propostes, entre l'urbanisme i el psico- d'estar per casa, sent conscient de que passar el límit està més relacionat amb l'ús preventiu de pastilles que amb transgredir la Zona 2 de mi T-10 del metro.

Obsessionat amb la comunicació, amb allò desconcertant de les segones lectures i el sobre_entés, tindria prou amb un parell de parèntesis i dos accents divergents per tricotar un nou llenguatge.

L'idioma del planeta amb el què Duchamp jugava a ser Rrose Sélavy i Yasumasa Morimura a ser la germana bastarda de Cindy Sherman.

M'interessa més fer d'un somriure un "event" i d'una mirada desafiant un discurs cinematogràfic, de passar hores pensant en va i generant discursos la finalitat simpatitza amb el amuntegar, apilar o acumular.

Encara recordo el dia en què després d'un moviment brusc de vèrtebres alguna cosa va sonar a metàl·lic, em vaig espantar i sense pensar-ho vaig clavar els ulls en els de la meva mare buscant alguna explicació a aquest esdeveniment, donant per fet que confeccionem amb el mateix patró, però per llavors encara era un monòleg, un soroll amagat.

Hi ha mil maneres de generar política i mil formes de detonar una bomba..., de vegades n'hi ha prou amb un gest micro per activar el mecanisme primari que ens posa en alerta.